diumenge, 19 de juny del 2011

L'església de Corçà

Els alumnes de primer i segon, vam sortir a la plaça del poble per dibuixar l'església.
Un dia la vam dibuixar des de davant de tot, per mirar bé la façana. I un altre dia la vam dibuixar des d'un altre punt de vista,, des de la pista, per poder dibuixar el campanar i els arbres.

Aquí teniu els resultats. Vam observar-la i la vam dibuixar molt bé!.

Les portades de cicle inicial al estil Andy Warhol

Primer de tot, qui va ser Andy Warhol? Va ser un pintor d'Estats Units d'Amèrica que va ser un dels impulsors de l'art pop.
Primer va ser il·lustrador comercial, més tard va ser famós com a pintor, i també com a cineasta, productor musical ...
Tot i que ha estat també un artista molt criticat i que ha creat molt debat al llarg del temps, és un dels pintors més importants del segle XX i podem trobar seva als principals museus d'art contemporani.

Els alumnes de primer i segon, el que ens vam fixar més van ser en les fotografies de colors fets amb la tècnica de la Serigrafia que va fer d'actrius tan populars com la Merilyn Monroe.

Les nenes i els nens de cicle inicial, van pintar les seves pròpies fotografies com si fossin l'Andy Warhol.

Per cert, els alumnes de cicle superior van fer una activitat també a través del seu retrat amb la idea d'Andy Warhol, el podeu veure fent clic en aquest enllaç : http://artiidees.blogspot.com/2010/09/autoretrats.html

Dibuixem les nostres sabates, esportives o sandàlies

Els alumnes vam fer un treball d'observació d'un objecte quotidià, en aquest cas les sabates que portem posades, i molt sovint ni tan sols les mirem.
Vam posar una de les nostres sabates sobre la taula, ens vam fixar en tots els detalls possibles, i la vam dibuixar.

Va ser molt divertit! I aquí teniu els resultats.

La cuca de llum

Aquesta vegada els alumnes de primer, vam fer dibuixos amb aquarel·la directament, a través del conte La cuca de llum.


Hi havia una vegada una comunitat de cuques de llum que vivia dins del tronc d'un altíssim lampati, un dels arbres més majestuosos i vells de Tailàndia. Cada dia, durant la posta de sol, quan tot quedava fosc i en silenci i, únicament es sentia la remor del riu, totes les cuques de llum abandonaven l'arbre per anar a omplir el cel d'espurnes de llum. Jugaven a fer figures lluminoses ballant per l'aire fins a crear meravellosos espectacles.
Però entre totes les cuques de llum del lampati, n'hi havia una de molt petiteta que no li agradava sortir a volar.
-No, no avui tampoc no vull sortir a volar- deia tots els dies.- Aneu vosaltres que jo estic molt bé aquí.
Tant els seus avis, com els seus pares, germans i amics esperaven ansiosos que arribés la nit per sortir de casa i brillar en la foscor. S'ho passaven tan bé que no comprenien com la petita cuca de llum no els acompanyava mai. Li insistien una vegada i una altra, però no hi havia manera de poder-la convèncer. La petita cuca de llum sempre es negava.
- Que no vull sortir a volar!- repetia. - Mira que sou cansats!
Tota la comunitat de cuques de llum estava molt preocupada per la seva actitud.
- Hem de fer alguna cosa amb la nostra filla- deia la mare angoixada- No pot ser que no vulgui sortir mai de casa.
- No et preocupis, dona- afegia el pare intentant calmar-la- . Ja veuràs com tot s'arregla i qualsevol dia surt a volar amb nosaltres.
Però passaven els dies i la petita cuca de llum seguia tancada sense voler sortir de casa.
Fins que una nit, quan totes les cuques de llum havien sortit a volar, l'àvia se li va apropar i li va demanar amb tota la delicadesa del món:
- Què et passa petita meva? Per què no vols sortir mai a volar ni a il·luminar la nit amb les altres cuques?
- No m'agrada volar- va contestar la petita cuca de llum.
- Però, per què no t'agrada volar ni mostra la teva llum?- va insistir l'àvia.
- Doncs - va explicar per fi la petita cuca de llum-, perquè mai no podré brillar com la lluna. La lluna es grossa i brillant i ja al seu costat no soc res. Soc tan petita que al seu costat no soc més que una petita espurna. Per aquest motiu, no vull sortir de casa i volar, perquè mai no brillaré com la lluna.
L'àvia, que havia escoltat atentament el que li havia dit la seva neta, va dir-li amb un somriure.
-Hi ha una cosa sobre la lluna que has de saber i, que pel que sembla, desconeixes. Ho sabries si almenys alguna vegada haguessis sortit de casa. Però com que no has sortit no ho saps.
- Què és el que hauria de saber i no sé? - va demanar la petita cuca plena de curiositat
- Has de saber que la lluna no té la mateixa llum totes les nits- va respondre l'àvia. Hi ha nits en que és més radiant, redona com una pilota brillant des del punt més alt del cel. Però, en canvi, n'hi ha d'altres en que s'amaga i la seva brillantor desapareix i ens deixa en la foscor.
- És cert que hi ha nits en que la lluna s'amaga? - va demanar sorpresa la petita cuca.
- Si, petita meva- va continuar explicant l'àvia- La lluna canvia constantment. A vegades creix i altres torna petita. Hi ha nits en que és enorme, de color vermell, i altres dies en que sembla invisible i desapareix entre les ombres o darrere els núvols. En canvi tu, petita, pots brillar sempre amb la mateixa força.
La petita cuca de llum va queda sorpresa de totes aquelles explicacions. Mai no s'hauria pogut imaginar que la lluna fos tan variable que brillava o s'apagava segons els dies. Va ser a partir d'aquell moment quan va decidir que sortiria cada nit a volar amb la seva família i amics i que cadascú ha de brillar amb la seva pròpia llum.


I aquí teniu algunes fotos dels resultats, no vaig poder fer fotos de totes, però us puc ben dir que totes eren precioses.







Fem la simetria a partir de la foto del nostre rostre

Els alumnes de segon vam acabar de dibuixar la nostra cara a una foto, vam fer simetria!
Aquí teniu algunes fotos de com van quedar!


dimecres, 15 de juny del 2011

Juguem a fer de Jackson Pollock!

Aquests últims dies estem decorant el nostre sobre on ens emportarem els treballs del segon i tercer trimestre.
Ho estem fent amb la tècnica del dripping que es va inventar Jackson Pollock. Ell deixava una tela molt gran al terra, i esquitxava la pintura directament del pot, o bé amb l'ajuda de pals, pinzells. També es pot dir Action Painting.
Aquesta tècnica que va fer servir en Pollock per primera vegada, més endavant la farien servir molts altres artistes.

Nosaltres hem fet dripping amb els nostres sobres. Tots han quedat diferents, divertits i de molts colors. A més a més, ens ho hem passat molt bé!

Ah! si vols fer de Jackson Polloch sense tacar-te aquí tens un enllaç web Súper divertit !

http://www.jacksonpollock.org/